De bon matí, l'imprevist es presenta a la casa número 10.
Una parella de policies amb tercerola i dos agents de la brigada social amenacen de tirar a terra la porta primera del segon pis. Un dels policies crida amb una veu que es classifica de seguida com a veu oficial. És la seva missió.
El monàrquic surt ensonyat, un bon tros sorprès. Duu un vestit clar i porta barret de palla, el segon barret de palla de la temporada, segurament.
—Sembla mentida, un home tan infelic... —comenta la portera amb una veína del tercer pis (en el qual, d'una manera insospitada, s'està forjant un drama d'adulteri).
Les dotze families habitants de la casa senten tota la importancia de la detenció. Vet ací que en vint-i-cinc anys no ha passat res d'anormal, de dalt a baix de l'immoble, i la gent, víctima d'una mala preparació, es troben incapacitats per a situar degudament el fet divers. Per un matí, el pujar i baixar dels accessoris, del desdejuni, i els diaris, coincideixen amb la visita de la policia, i els veíns es cerquen mútuament, cacant la confidència.
L'imprevist continua allí. Sembla com si s'hagués instal.lat a la casa. Va d'un pis a l'altre desgavellant situacions i creant-ne d'altres.
Al tercer pis han disparat dos trets. Algú s'ha desmaiat: una vella cubana, la qual palesament no podia pas resistir més d'una emoció en un dia. La pèrdua del coneixement l'ha arreplegada en mig d'un ditirambe sucós del monàrquic detingut. Un altre dia qualsevol de l'any, el seu desmai hauria estat celebrat degudament. Però aleshores hom es preocupa preferentment dels trets del tercer pis.
Una colla de veins comissionats per llur pròpia transcendencia, pugen escales amunt amb infinites precaucions. A mig camí la seva marxa és interrompuda per l'aparició del senyor del tercer pis, que baixa esverat, empunyant una pistola que, de sobte, llança escales avall, tot murmurant unes paraules que tiren a terra d'una manera contundent la integritat moral de la seva esposa. En fugir, diu quelcom de què es desprèn que el matrimoni del tercer no és tal matrimoni, i l'adulteri es presenta impensadament. Quina cosa més extraordinària!
Els trets no han tocat ningú, i la dona surt al replà esgrimint una ampolla de vi. El més insignificant dels gests de la senyora està controlat per l'alcohol (això es veu de seguida). Immediatament de la seva aparició, la dona descobreix un fantasma encastat a l'esmalt de la paret de l'escala, i hi projecta la seva ampolla que es desfà en mil bocins. Tot seguit, un furiós atac de nervis rebat la senyora per terra.
La comissió de veïns, detinguda mentre més amunt s'agitava alguna cosa, es refà en constatar el silenci. Pugen tots, doncs, recullen la senyora i la dipositen en un dels llits de casa seva. Mitja hora més tard, el senyor del tercer pis hi acudeix, compungit. Porta un collaret de perles falses a les mans, sense embolicar. Vol demostrar, evidentment, que porta l'armistici als dits. Des d'aquest moment l'incident perd interés, i cadascú es retira a casa seva.
Però l'imprevist, per una vegada en una eternitat, persisteix en la casa número 10. Una mica més tard, la maquineta cerebral de la vella del primer pis, que tota la vida ha funcionat malament, es desgavella d'una manera definitiva i coordina una idea singular. Surt furtivament a l'escala, truca a la porta dels veïns i, en sortir aquests, els convida a presenciar quelcom meravellós. Els veïns, que en el transcurs del dia han tingut ocasió de disciplinar les seves impressions, segueixen la vella fins a casa seva i aquesta, després d'haver tancat amb grans precaucions la porta d'entrada, els condueix davant una calaixera i els mostra una baldufa inservible, col.locada dins una formatgera de vidre.